Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Presentació  > Informació sobre Responsabilitat Social (RS)  > Característiques d'una organització RS
 

Característiques d'una organització RS

Caracteristiques d una organitzacio RS

Avui en dia existeixen nombroses confusions entorn l’RS.  El concepte de responsabilitat social és molt ampli i engloba totes les àrees de gestió d’una organització i en aquest sentit podem parlar d’un sistema de gestió integral.
Podem distingir  molts tipus d’organitzacions, cadascuna amb característiques, activitats i circumstàncies que la diferencien de la resta.
Si anem una mica més enllà i identifiquem les característiques intrínseques d’una organització socialment responsable, podem destacar les pautes de conducta que aquestes porten a terme amb els seus grups d’interès.

 

  • Persones clients i consumidores. És responsabilitat de l’empresa comunicar de forma precisa i transparent què és i per a què serveix el bé a adquirir, així com informar dels riscos que hi ha implícits i com es veu afectat el consumidor/a en l’experiència d’ús. No s’ha d’enganyar ni privar d’informació sobre qualsevol característica, forma i origen de fabricació del bé i dels materials amb què es va fabricar el producte o es va realitzar el servei.
  • Persones treballadores. Cal identificar els factors clau relacionats amb les pràctiques laborals, tant des d’un punt de vista dels drets de les persones treballadores, com de polítiques de l’empresa per donar oportunitats de creixement professional,ocupació estable i de qualitat, igualtat d’oportunitats,  conciliació de la vida laboral i personal, seguretat i la salut en el treball, formació continuada, la participació de les persones en la presa de decisions...
  • Medi ambient. És necessari considerar com es veu afectat el medi ambient en termes de costos ecològics, de l’activitat de la nostra organització. S’ha de tenir en compte tot el cicle de vida del producte o servei: des de l’inici del procés productiu dels recursos materials i energètics utilitzats, així com els residus generats quan es crea el bé il’impacte que generen totes les deixalles que s’associen a l’ús del producte; així com informar sobre la manera correcta  eliminar les deixalles que va generar el servei per aconseguir el menor impacte ambiental possible.
  • Comunitat. Les organitzacions han de contribuir al desenvolupament de les societats on operen: creant ocupació, col·laborant en millores de qualitat de vida de la comunitat, capacitant les persones en noves activitats productives, etc. Totes aquestes contribucions dependran de les necessitats de cada territori.
  • Empreses i persones proveïdores. Qualsevol empresa ha de mantenir un control determinat sobre els proveïdors, no és correcte afirmar: “com que la pràctica no la fa l’empresa, no en som responsables”. Algunes organitzacions consideren que per mitjà dels proveïdors és relativament senzill que les empreses facin coses sense assumir-ne la responsabilitat directa. Les empreses han d’influir i facilitar el procés a totes les organitzacions amb què es relacionen per tal que aquestes siguin socialment responsables i promoure les bones pràctiques.
  • Sector públic. Les organitzacions poden col·laborar amb les administracions públiques per assolir les metes de desenvolupament en els territoris on actua. Paral·lelament, les administracions públiques, com a organitzacions que actuen en la societat, han de vetllar per incorporar en la seva gestió les mateixes inquietuds que la resta d’agents socials i econòmics.
  • Competència. És necessari promoure la col·laboració entre organitzacions del mateix sector per tal d’assolir objectius realistes i sostenibles en el temps. En els darrers anys, existeix una tendència creixent a establir codis o directrius sectorials per a la gestió de l’RS. Això es deu al fet que moltes empreses han vist que, en el camp de l’RS, els competidors són un grup d’interès (stakeholder) essencial.
  • Persones propietàries - accionistes. L’empresa, com sempre, té el deure de vetllar pels interessos dels seus propietaris accionistes. Cal fomentar una total transparència en els canals de comunicació i una promoció de la participació en la presa de decisions. Desenvolupar l’RS redueix el risc de l’empresa, ja que els grups amb què es relaciona seran els seus principals aliats en els moments de crisi. D’altra banda, la productivitat i la fidelitat del consumidor augmenten amb una estratègia integral d’RS desenvolupada a l’empresa.
Data d'actualització: 05.02.2010