Accés al contingut Accés al menú de la secció
Inici  > Housing First: full de ruta per ...
 
Dilluns, 16 de gener de 2017

Housing First: full de ruta per abordar el "sensellarisme" al costat de les entitats i el món local

941 persones dormen al carrer i 48.454 persones viuen en situació de mal allotjament a Catalunya. L’Estratègia treballarà per implicar a les persones en els seus procesos oferint-los un habitatge.


Housing first

L’Estratègia neix per a donar resposta al col·lectiu de persones sense llar i per a reduir el greu impacte que l’exclusió residencial provoca en les seves oportunitats d’integració. En aquest sentit, el Govern ha constatat la importància d’elaborar un full de ruta global i transversal en què es tinguin en compte els aspectes relacionats amb l’habitatge, el treball, la salut, l’entorn social i familiar, així com el paper dels ens locals i les entitats.

Housing First o Primer la Llar és una expressió desconeguda fa un parell d’anys i que ara és als plans de treball de professionals dels serveis socials i del tercer sector per evitar que les persones visquin al carrer. I d’aquí ha anat pujant esglaons per agafar protagonisme, primer en les polítiques socials municipals i ara també en les polítiques de país. Primer la Llar és una aposta contundent que significa que a una persona que viu al carrer se li dona un habitatge com a punt de partida del procés d’inserció social amb el suport necessari perquè pugui mantenir-lo de forma permanent. L’estratègia integral per a l’atenció a persones en situació de sensellarisme a Catalunya, que s’està treballant amb les entitats socials i municipis, dissenyarà aquest any el full de ruta contra l’exclusió residencial i paral·lelament posarà en marxa 25 pisos Housing First.

“El pla pilot ens ha de servir per poder avaluar quina és la millor manera de fer-ho –planteja el secretari d’Afers Socials, Francesc Iglesies–. Sabem que el Housing First funciona molt bé als Estats Units i el Canadà i també en municipis de Catalunya”. Es tracta d’un canvi de paradigma: en lloc que la persona se sotmeti a uns itineraris de millora de salut i passi per centres residencials col·lectius abans d’aconseguir-ne un de personal, es fa al revés. “S’està veient que l’habitatge dona estabilitat emocional i facilita la intervenció socioeducativa i de salut”, argumenta.

Més informació