# 18

Butlletí RSCAT

Responsabilitat social a Catalunya

Consell de Relacions Laborals de Catalunya

RScat
Dimarts, 31 de maig de 2016 Imprimeix
Envia'ns la teva memòria d'RS

Enllaços destacats

Enllaços relacionats

Entitats Impulsores

::ARTICLE D'OPINIÓ

Web Bé Comú

“En el 2016 l’1% dels habitants del planeta serà més ric que el 99% restant”

Aquesta frase era una de les principals conclusions que es podia extreure d’un informe molt il•lustratiu de la situació actual al món que va publicar a principis de 2015 OXFAM Intermón. Només amb aquesta dada tenim prou per concloure, des del més pur sentit comú, que alguna cosa no està funcionant bé en el món de l’economia.

És per això, que en els últims anys han ressorgit una sèrie d’iniciatives, tant socials com acadèmiques, que posen en qüestió el sistema econòmic actual. En el camp acadèmic, una sèrie de teòrics posen a debat l’actual sistema i alhora busquen una alternativa de model en tots els seus àmbits: socioeconòmic, polític i mediambiental, entre ells, els economistes i sociòlegs Joseph Stiglitz, George Akerlof o Robert J. Shiller.

Dins d’aquests models s’hi troben diferents corrents que defensen una economia més equitativa en la distribució de la riquesa, més integradora socialment, més eficient en l’ús dels recursos i més ètica en la seva governança: l’economia del bé comú, l’economia social, l’economia solidària, l’economia cooperativa, l’economia inclusiva i l’economia col•laborativa, l’economia taronja, l’economia blava, etc. Dins d’aquest corrent, una de les veus que més ressò ha obtingut ha estat la de l’economista austríac Christian Felber, pare intel•lectual del concepte de l’ECONOMIA DEL BÉ COMÚ.

L'Economia del Bé Comú és un model d’economia de MERCAT ÈTIC que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en el creixement il•limitat i en la maximització del benefici individual, per enfocar-lo al servei de les persones i del bé comú.

Una de les maneres d’aconseguir aquest objectiu –i repte alhora- és tornar a incloure l’economia dins el sistema de valors socials, tornar-li a donar una ànima que sembla que fa temps que s’ha perdut amb el sistema actual.

L’economia del bé comú, es proposa redefinir els criteris de l’èxit econòmic i l’instrument per mesurar aquest èxit és el balanç del bé comú. En l'economia actual es mesura l'èxit econòmic exclusivament amb indicadors monetaris. Aquests indicadors no ens diuen res sobre si es viu en una dictadura, si es malmet el medi ambient, si es respecten els drets humans, etc. De la mateixa manera, que una empresa tingui beneficis no indica res sobre les condicions dels seus treballadors, ni sobre el que produeix, ni com ho produeix.

En canvi, el balanç del bé comú mesura com una empresa du a terme la seva activitat analitzant com aplica els valors ètics i humans que fonamenten el bon funcionament de l’economia i de la societat en el seu conjunt com són: la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat ecològica, la transparència i la participació democràtica. Tot això es veu traduït en un índex que representa el grau d’aportació de cada empresa al bé comú. D’aquesta manera, els principals agents que fan funcionar l’economia podran prendre les seves decisions i incentivar a les empreses i organitzacions que més aportin al BÉ COMÚ –les entitats financeres, les administracions públiques, les pròpies empreses en relació a la seva cadena de proveïment i tots nosaltres com a ciutadans alhora de consumir.

Davant d’aquesta iniciativa Europa també s’ha posicionat. El passat 17 de juny de 2015 es va presentar al parlament Europeu, concretament al Comitè Econòmic-Social Europeu (CESE) un document amb 8 mesures per afavorir la transformació del mercat europeu en un mercat ètic en el que les polítiques i estratègies afavoreixin aquelles activitats que contribueixin al benestar de la ciutadania i al bé comú. En el marc de la responsabilitat social avançada, les 8 mesures que han estat aprovades pel CESE són:

  1. Mesura de la contribució al bé comú de les empreses mitjançant el denominat “Balanç del Bé Comú
  2. Etiquetat Ètic: Identificar als productes la seva “Empremta ecològica” i la “Empremta social” – Compliment de drets humans i laborals en tota la cadena de subministrament-
  3. Compra publica ètica: Afavorir a les empreses amb una major contribució al bé comú als procediments de compra publica.
  4. Mercat ètic intern a la Unió Europea: Afavorir a les empreses que contribueixen al bé comú mitjançant les polítiques fiscals, el recolzament a la innovació social i les estratègies de promoció.
  5. Consum ètic. Polítiques i estratègies publiques orientades al foment del consum ètic i responsable per part dels consumidors. Millorar la informació mitjançant l’etiquetat ètic i fomentar el consum responsable mitjançant polítiques fiscals així com per mitjans d’accions educatives i de divulgació.
  6. Emprenedoria pel bé comú. Orientar totes les polítiques de recolzament als emprenedors mitjançant la filosofia del bé comú. D’aquest manera s’aconseguirà que els nous emprenedors europeus contribueixen a aportar valor social amb les seves activitats i contribueixen a la cohesió social.
  7. Banca ètica i creació d’una xarxa de banca ètica europea.
  8. Bossa del Bé Comú. Creació d’un mercat de valors en el que només s’incloguin aquelles empreses que demostrin la seva contribució al bé comú, fomentant i facilitant d’aquest mode la inversió ètica.

A Catalunya hi ha un nucli impulsor, organitzat des del 2014 a partir de l’Associació de l’EBC, que pretén fomentar i implantar l’Economia del Bé Comú a Catalunya. Es tracta d’un espai de participació per a totes les persones i organitzacions que volen contribuir a la construcció d’un model econòmic amb valors ètics. L’Associació és independent, plural i oberta al diàleg i a treballar conjuntament amb totes les iniciatives que caminen en la mateixa direcció.

En aquest context, Barcelona representa al llarg de 2016 la capitalitat internacional de l’Economia del Bé Comú a l'acollir entre el 13 i el 15 de maig passats la celebració de la Reunió Internacional de Delegats del moviment de l’Economia de Bé Comú. És la primera vegada que té lloc una trobada internacional d'aquest moviment fora d'Àustria, país on va néixer, cosa que mostra l'interès que suscita i el lideratge que des de Catalunya s'hi està donant.

L’Associació EBC Catalunya es va proposar donar-li un caire institucional a l’esdeveniment i va organitzar el passat dia 13 de maig un Acte de Benvinguda que ha comptat amb el suport acadèmic i institucional representat per Dídac Ramírez -rector de la Universitat de Barcelona-, Gerardo Pisarello -primer tinent d'Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Vidal i Fàbrega - director general d'Economia Social, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, de la Generalitat de Catalunya i el propi Christian Felber.

Josean Lavado
President
Associació Catalana per al Foment de l'Economia del Bé Comú
@EBC_Catalunya

Amunt

::ACTUALITAT

Directori RSCat

El cercador de bones pràctiques de responsabilitat social a Catalunya es consolida any rere any i actualment ja compta amb un total de 125 experiències que han estat analitzades pel Grup Tècnic de Responsabilitat Social del Consell de Relacions Laborals integrat pel Govern i les organitzacions sindicals i patronals més representatives de Catalunya, amb la col·laboració del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.


Monogràfic Rscat

El XVIII Conveni col•lectiu general de la indústria química subscrit al 2015 ha reconegut la importància de preveure aspectes de responsabilitat social empresarial a dos dels seus articles.

Leader

Un total de setanta-una petites empreses Leader de Catalunya han rebut un certificat de reconeixement als seus processos d’implantació de polítiques de Responsabilitat Social en el marc del projecte de cooperació Leader 'Gestió Sostenible Rural'.

Universitat Pompeu Fabra

Les universitats viuen un moment d’inflexió, amb un canvi de paradigma a escala mundial que porta a la UPF a afrontar nous reptes i a redefinir les missions tradicionals i a estimular el seu compromís amb la societat, amb l’entorn i amb la cultura.

treballs saludables

L'objectiu general de la campanya és impulsar pràctiques de treball saludables entre els treballadors joves i desenvolupar unes condicions de treball favorables que promoguin la sostenibilitat del treball al llarg de la vida laboral i que garanteixin un envelliment saludable.

Informació tributària

Segons la nova directriu europea si una empresa no té la seva seu fiscal a cap estat membre de la Unió Europea i no presenta informe, ho haurà de fer mitjançant les seves filials a la UE. Començarà amb caràcter de presentació voluntaria l’exercici fiscal 2016, però serà de caràcter obligatori de cara a l’exercici fiscal del 2017 i posteriors.

Amunt

::EXPERIÈNCIES RSCAT

Diputació de Barcelona

La memòria parla del programa Tibidees per motivar els treballadors i les treballadores a participar en la millora contínua a través de les aportacions d’idees. Aquestes idees es revisen i s’avaluen al comitè de qualitat i al comitè de gestió amb el compromís d’implementar un 25% del total de les  Tibidees rebudes en el transcurs de l’any. Així mateix és consollida el Model d’accés al cim 60-40, en el què es pretén que el 60% dels desplaçaments al Parc es realitzin en transport públic i un 40% en vehicle privat. La darrera dada indica que el 63% dels desplaçaments s’han fet amb transport públic. 

EADA


EADA utilitza l’estàndard de referència per la integració de la RSE del Pacte Mundial de l’ONU on hi és adherida des de l’any 2009 i forma part del seu Comitè executiu des del 2012.Entre molts dels seus compromisos destacaríem la incorporació d’un programa de beques per valor de 3 milions € i on és posa l’accent en la diversitat d’origen dels estudiants, a la promoció del talent femení, joves i persones amb pocs recursos.


Col·legi de Censors Jurats

El Col·legi disposa d’una Comissió de responsabilitat social des de l’any 2006 presidida pel seu director general i on també hi ha representants un gran nombre de col·lectius. Disposen d’un decàleg de 10 objectius que guien l’activitat dels professionals als que representen. Entre ells, es troba el de Propiciar la responsabilitat social dels auditors.

Basi SA

 

L'empresa ha publicat el seu Informe de progrés a la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial. L’esmentat Informe, està basat en una metodologia de reporting de grups d’interès: han identificat els grups, el seus reptes i ha dissenyat unes polítiques, accions, eines i indicadors de seguiment per neutralitzar els riscos i materialitzar les oportunitats.

Delta Cooperativa

La memòria recull la política de Responsabilitat Social Empresarial, així com l’evolució i conseqüència de les accions de millora, les quals queden reflectides en els indicadors a seguir segons les directrius del Global Reporting Initiative.

Consorci Hospitalari de Vic

El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) és una institució pública que ofereix serveis assistencials a nivell sanitari, sociosanitari, de dependència, residencial i de salut mental. Posa a disposició dels habitants de la comarca d’Osona (unes 150.000 persones) un servei assistencial de qualitat, tant en l’àmbit públic com privat, aplicant criteris de responsabilitat social.

nou experiències


A través de la publicació dels informes i memòries de sostenibilitat, les empreses i organitzacions catalanes, renoven el seu compromís de gestió responsable. El directori RScat compta ja amb més de 130 experiènciències. 

Les empreses interessades en incorporar els informes o memòries de sostenibilitat al Directori RScat podeu formalitzar la sol.licitud a través de: rscat@gencat.cat

Amunt

::AGENDA

Biz Barcelona

El proper 1 de juny, en el marc del Biz Barcelona es celebra una sessió per conèixer metodologies de mesura de la responsabilitat social empresarial (RSE). En la sessió s'exposaran diverses experiències d'empreses que les han utilitzat.

Sopar pimec

Nit solidària en què els empresaris catalans es reuneixen per contribuir a la tasca de la Fundació PIMEC. Aquest any els Premis Pimes celebren el seu 29è aniversari. Es van iniciar al 1987 com a reconeixement a la contribució anònima dels petits i mitjans empresaris catalans al desenvolupament econòmic i social del nostre país. El sopar dels Premis Pimes d’enguany serà presidit pel Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya.

 
V Congrés del Tercer Sector Social


La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya organitza a Barcelona el V Congrés que es celebrarà del 7 al 10 de juny de 2016, sota el lema 'Créixer socialment', amb 3 objectius principals: Enfortir la identitat, els valors i les capacitats del tercer sector social. Reclamar més i millors polítiques socials públiques en l’actual context de crisi econòmica. Enfortir l’aliança del tercer sector social amb els poders públics i els altres agents socials.

jornada reforma horària

La direcció general de Relacions Laborals y Qualitat en el Treball organitza una jornada sobre la Reforma Horària i la Salut Laboral al Palau Centelles. La jornada s'esdevindrà el proper dia 10 de juny des de les 9h i fins  les 12,15h. El programa oferirà dues taules rodones que reflexionaran sobre les millores que aporta la integració de la reforma horària a la societat.

 
 
 
Guardons europeus

L’objectiu dels guardons 2016–2017 és promoure el treball sostenible i l’envelliment saludable, així com la prevenció al llarg de tota la vida laboral. Els Guardons Europeus a les Bones Pràctiques són un dels elements clau de les campanyes que, cada dos anys, organitza l'Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA). Aquests guardons reconeixen aquelles organitzacions que duen a terme accions excel·lents i innovadores en matèria de seguretat i salut en el treball.

© Generalitat de Catalunya